Quins nervis!!!!
Ja feia dies que a la Llar les senyos ens parlaven del tió,
hem vist moltes fotos i hem preparat la cançó per cantar-li,
però encara no hi era el tió.
L'altre dia el vam buscar per tota l'escola i al final oooooooohhhhhhh,
el vam trobar, quina alegria!
Es diu "Barretina", l'hem posat al costat de la llar de foc, ben calentet
i cada dia li donem de menjar, bé...això sí, sempre hi ha algú que ajuda al tió i aprofita
per menjar, jajajaja
Nadal truca a la nostra porta.
Ja portem un trimestre de curs, el balanç no pot ser més positiu. Els nens són molt feliços, tenim uns pares meravellosos i al "bitxo" no li hem deixat entrar a casa nostra.
Ens disposem a passar un Nadal ple de màgia. Ja hem començat aquests dies amb moltes activitats relacionades amb aquestes dates i ho estem gaudint de valent.
Res ens farà perdre la il·lusió i l'amor pels nostres petits.
Les families han col·laborat al nostre racó dels desitjos.
Amb la motricitat fina treballem la precisió, la coordinació visio-manual, la concentració...
Ens ho hem passat bomba enfilant botons.
Compartint amb els companys i veient els ocells que ens visiten al costat de la porta.
Avui fem art amb magranes.
L'art estimula els dos hemisferis del cervell, promou l'autoestima i ensenya a pensar deixant finals oberts.
Ell acomiada aquesta etapa per donar pas al Nadal.
Vam passar un bon matí cantant i gaudint de les seves aventures.
Moltes gràcies follet.
Però titulars com el d'avui segurament fan pensar a més d'un.
Ells haurien de tenir tots els drets i entre ells que els seus pares triïn l'escola que més els hi agradi.
La nostra escola és un lloc on families treballadores busquen el millor pel seus fills, sobretot allò que neix del cor i d'això nosaltres en sabem molt.
Ells tenen el dret de sentir-se estimats, acaronats , acompanyats i nosaltres la obligació de fer tot el que estigui a les nostres mans.
Ajudes ja! directes als pares.
No cal construir noves escoles, cal ajudar les que ja hi són.
Més de trenta anys lluitant pels drets dels infants i no deixarem de fer-ho, som la seva veu.
Hem manipulat, olorat i trepitjat les fulles.
Com ens agrada la tardor.
Que contents se'ls veia!
Han pogut trepitjar ,veure com cauen les fulles i també han recollit alguna pel camí.
Aprenem i descobrim en el nostre entorn, el plaer de viure en un poble.
Al matí fem una rotllana...
Cantem la nostra cançó de bon dia, ens saludem, ens abracem i així comença una jornada amb molta marxa.
Som petits però no ens atura ningú!
Aquesta setmana ha estat genial.
Els mes grans de la Llar han fet panellets, són uns cuiners increïbles.
I avui hem rebut la visita de la " Maria Castanyera".
El dia ens ha regalat un matí assolellat i hem passat la jornada al pati.
Com hem gaudit escoltant, cantant i ballant la dansa.
Maria Castanyera, torna el curs vinent !!!!!!
Aquest matí, aprofitant el sol espectacular que feia, hem anat a treballar al nostre hort.
Quines plantes aromàtiques hem posat!
Romaní,menta, farigola, lavanda, sàlvia,cebollí, camamilla i julivert.
Ara a la classe ens arriba un flaire...
Hem remenat la terra i ja regades esperarem veure com es fan de grans.
Avui hem estampat lliurament amb magranes.
Experimentem amb les textures, les formes i els colors.
Manipulem amb elements propis de la tardor.
"Els nens i nenes no juguen per aprendre, però aprenen perquè juguen"
Després de vèncer les primeres dificultats: la novetat, por a embrutar-se, etc: comencen les primeres produccions creatives.
Hem pintat castanyes!
S'ho han passat bomba!
Han començat tímidament...als cinc minuts ja es deixaven emportar.
Sucar, tocar, experimentar...el resultat...un matí molt artístic.
Avui algú ha trucat a la porta...
Era l'avi del Simón i la Mariona!
Tot i que fa uns anys que van finalitzar amb nosaltres, com moltes altres famílies el lligam emocional continua present.
Es quan ens n'adonem compte de les grans amistats que es fan en aquesta etapa...
Cada any ens porta la capsa de " La Tardor", tan sols mirant-la veiem tot l'amor i dedicació posada.
Gràcies família!
Els nostres petits gaudiran descobrint i observant...la vida és això ...petits detalls, grans accions.
I així s'ha vestit la Llar, tuls de colors, fulles, fruits de tardor...
Amb la verema, un tractor ens va portar raïm i el vam tastar, és un producte de la nostra terra i ho hem d'aprofitar. Però també hem manipulat i tastat molts altres fruits, entre tots hem fet les paneres de la Tardor, la terra ens ofereix aliments únics, tota una descoberta dels sentits.
També hem fet les reunions d'aula amb els pares online, han sigut molt properes, els nens encantats, els hi fa gràcia veure a la profe i els companys a una pantalla.
També vam fer la presentació de les mascotes de les aules,"La Nina i el Tico", ens acompanyaran en totes les aventures d'aquest curs, amb mascareta per descomptat!
I com el bon temps acompanya doncs gaudim del pati, allà trepitgem les fulles que cauen dels arbrers.
Groc, groc,groc, grogues i seques són les fulles...
Groc, groc, groc, grogues, vermelles i marrons...
😍
Vam finalitzar l'agost amb uns grups i pares de nens increïbles, van ajudar-nos amb tot el tema de protocols, nens i pares ens ho van posar molt fàcil.
El millor, la felicitat dels nostres nens, ganes de retrobar-se, de jugar, de compartir, dintre de la Llar continuava el mon màgic, res s'havia perdut.
Setembre va començar recolzant a les famílies que marxaven a l'escola dels " grans", acollint a les que han apostat per nosaltres i les que encara continuaven.
La Llar és un lloc segur, molt segur.
El Covid passarà , però la infància dels nostres nens no tornarà.
Per això ens esforcem al màxim en la normalitat, aquí dintre el temps es para, estan amb altres nens que tenen les mateixes necessitats que ells, descobrint, jugant, investigant, creixent...
Amb un model propi d'identitat, sent els mateixos, amb llibertat, amb reptes.
L'adaptació a la Tortuga ha estat genial, no ha costat gens, aquí estic com a casa però amb amics.
L'ensenyament que deixa empremta no és el que es fa de cap a cap, sinó de cor a cor.
