Ummmm la xocolata!!!!!!

Aquesta setmana hem fet la nostra pròpia mona de Pasqua.

Ens ha quedat genial.

Hem manipulat la xocolata, l'hem decorat i ens ha quedat ummmmm.

El que no sabem és quan aguantarem sense

 menjar-la.

FELIÇ DIA PARES.

Aquesta setmana els nostres petits han estat entretinguts i molt contents. 

Han preparat una sorpresa per regalar al pare.

Els més grans han gaudit pintant lliurament un pot de ceràmica. 

Els mitjans han pintat  un clauer. 

I els nadons han posat la seva mà i el peu. 

Ha sigut emocionant veure la cara dels pares i dels nostres bombonets. 

Contentes de participar en aquests moments de felicitat. 

ENS QUEDEM AMB LO BO D'AQUEST ANY...

 

Ara fa un any...

No cal fer llista de tot el que ens ha passat en aquests mesos, quantes i quantes històries, totes elles importants, sense deixar ni una enrere.

En trenta anys mai vaig veure l'escola tan triste, anyorava els crits, les rialles, el soroll...

Buscava qualsevol joguina mal posada, mirava si encara estava igual aquella galleda i el rasclet del pati que van deixar a corre- cuita..Qualsevol cosa que em recordés els meus nens.

Com sempre passa ,valorem les coses quan no les tenim...

Per això des de fa un any no hi ha un dia ,que TOT l'equip parem uns segons  per pensar i donar les gràcies,

 No fan falta paraules , sabem que afortunades som.

I aquí a la nostra petita escola, ens ajudem uns als altres... recuperm petons i abraçades...

Ens visiten noves famílies, noves il-lusions...la vida avança...la vida no l'atura ningú.

UN AMOR TAN GRAN!

 Cada personeta que arriba a les meves mans és una nova història i totes les recordo!!!!

La meva tasca em dóna moltes satisfacions, no oblido mai que després dels pares soc la primera d'aquesta escalada cap al cim de la vida.

Quina responsabilitat!!!! Però quina sort!!!

No es pot descriure tant d'amor, moments dolços i màgics.

Principalment els hi dono , benestar, confiança, somriures...

Als pares amistat, acompanyament, tranquil-litat...

Què volem com a pares?

Doncs que ens acaronin el que més estimem i ens donin seguretat.

La motivació, el creixement, el joc, l'aprenentatge...vindrà sol.

Per molt que passin els anys ,quan sento que diuen el meu nom per primer cop, no puc evitar que em rellisqui una llàgrima d'emoció.

No es pot explicar aquest amor tan gran que sentim les mestres de l'aula dels nadons.