IMPORTÀNCIA DE LA PSICOMOTRICITAT

TOTS ELS DIMECRES...

Per què es tan important la psicomotricitat a l’etapa infantil?

D’una manera resumida podríem dir que la psicomotricitat és un dels aspectes més importants en el desenvolupament del nen o nena.Ja que ajuda significativament a l’infant, a millorar la seua autonomia. Tal i com ens diu Berruezo, la psicomotricitat podríem entendre-la com un conjunt de interaccions cognitives, emocionals, simbòliques i sensoriomotrius en la capacitat de ser i d’expressar-se en un context psicosocial. La psicomotricitat, així definida, realitza un paper fonamental en el desenvolupament harmònic de la personalitat.

Dins d’aquesta hem de diferenciar dues grans àrees: la fina i la grossa.

Començant per la primera, la psicomotricitat fina, direm que fa referència a totes aquelles activitats que necessiten precisió i un major nivell de coordinació. És a dir, moviments realitzats per una o més parts del cos. Aquest tipus de psicomotricitat s’inicia en els infants aproximadament cap a l’any i mig, donat que implica un nivell de maduració i aprenentatge previ.

Dins de psicomotricitat fina trobem: la coordinació viso-manual (domini de la mà, pas previ a l’escriptura); la fonètica (saber desenvolupar correctament la posició de la llengua per aplegar a poder fer els sons per a comunicar-nos); la motricitat gestual i la facial (aquells moviments que ens ajudaran a expressar-nos sentimental i emocionalment)

Alguns exemples de psicomotricitat fina serien: retallar, punxar, moldetjar,...

Per altra banda, a psicomotricitat grossa, fa referència al control que tenim sobre el nostre cos, especialment els moviments més globals i amplis dirigits a tot el cos. És a dir, aquelles accions que integren la totalitat del cos, coordinant desplaçament, moviments de les diverses extremitats, l’equilibri i tots els sentits (caminar, córrer, rodar, saltar, girar...)

En la psicomotricitat grossa, també es diferencien dos grans camps: el domini corporal dinàmic i el domini corporal estàtic.

El primer és la capacitat de dominar distintes parts del cos, és a dir, fer-les moure partint d’una sincronització de moviments i desplaçament, superant les dificultats d’una manera harmònica i precisa. Aquesta ajudarà a crear en l’infant la confiança en si mateix i crearà en ell una major seguretat. I per treballar-la sols hi ha que fer exercicis que treballen la coordinació general, l’equilibri, el ritme o la coordinació visomotora.

En quant a el domini corporal estàtic, fa referència a totes aquelles activitats motrius que duran al nen o nena a interioritzar l’esquema corporal, com per exemple, la tonicitat, l’autocontrol, la respiració o la relaxació. 


Així que tots a fer gimnàstica !!!