Manetes a la cintura, sabates que fan cloc-cloc i els ulls ben rodons.
Els nostres nens/es van esperar la visita de la Sra. Maria Castanyera.
Ens va agradar moltíssim la seva veu dolça.
Ens va explicar d'on venia, com vivia i vam tastar les boníssimes castanyes.
Un dia màgic per continuar vivint aquesta estació plena de canvis de colors.
 |
 |
| És la meva iaia? o no és la meva iaia? |
1 comentari:
Unes fotos xulíssimes. Crec que la cosa encara esta confosa: no sap si és la Maria Castanyera o la iaia ;) En qualsevol cas, les dues s'ho van passar la mar de bé! :)
Publica un comentari a l'entrada