Cada personeta que arriba a les meves mans és una nova història i totes les recordo!!!!
La meva tasca em dóna moltes satisfacions, no oblido mai que després dels pares soc la primera d'aquesta escalada cap al cim de la vida.
Quina responsabilitat!!!! Però quina sort!!!
No es pot descriure tant d'amor, moments dolços i màgics.
Principalment els hi dono , benestar, confiança, somriures...
Als pares amistat, acompanyament, tranquil-litat...
Què volem com a pares?
Doncs que ens acaronin el que més estimem i ens donin seguretat.
La motivació, el creixement, el joc, l'aprenentatge...vindrà sol.
Per molt que passin els anys ,quan sento que diuen el meu nom per primer cop, no puc evitar que em rellisqui una llàgrima d'emoció.
No es pot explicar aquest amor tan gran que sentim les mestres de l'aula dels nadons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada